1.Presentació de l’experiència. 

Dilluns Poètics és un projecte que naix en l’escola fruit del treball col•lectiu de mestres dels col•legis públics Lucentum d’Alacant i Manuel Antón de Mutxamel i té com a finalitat acostar la poesia a totes les persones de l’entorn més proper de l’escola posant paraules belles a aquests -fins aleshores- considerats dies grisos, dies durs: els dilluns. El projecte va iniciar la seua marxa en el curs 2006/2007. 

Li van preguntar a Borges: “¿para qué sirve la poesía?” I ell va respondre:”¿Para qué sirven los amaneceres?”

2.Desenvolupament del projecte

La idea dels “DILLUNS POÈTICS” neix de la inquietud per fer la poesia una mica propera, íntima i quotidiana. 

En primer lloc ens vam fer una sèrie de preguntes per a què emprenem aquest camí? a qui volem fer arribar la nostra proposta? Com anem a portar-lo a terme? 

El que pretenem amb aquesta iniciativa és acostar a totes les persones (professorat, alumnat, famílies, personal del centre, institucions, comerços, etc.) al món de la poesia en les seues diferents facetes, des de la més estesa i popular (la poesia que commou, que emociona) a unes altres que atenen a altres aspectes (musicalitat, ritme, joc de paraules, etc.). 

Si volem animar a l’alumnat a jugar amb les paraules, a gaudir d’un poema, a embaladir les seues oïdes amb la música de les paraules no caldria començar primer animant als propis companys/as perquè posteriorment puguen, així mateix, transmetre aquesta passió als altres? 

Per a poder portar a terme aquesta tasca ens constituïm com grup de treball, “Dilluns Poètics”, dins del M.R.P. Escola d’Estiu de les Terres del Sud del País Valencià. Fixem els dijous com dia de reunió per a seleccionar els poemes que considerem idonis per a cada setmana i anar dissenyant un projecte cada vegada més ambiciós, amb mires -com a continuació especificarem- més àmplies. 

Una vegada constituïts com grup vam portar a terme una “tempesta d’idees” atès que cadascun de nosaltres teníem moltes i variades propostes i es tractava de connectar unes amb altres, donar-los coherència, temporalitzar-les i dissenyar la seua posada en pràctica. 

Per descomptat tot ha de seguir un ordre i no podem pretendre començar la casa per la teulada, pel que vam pensar que el procés hauria de seguir els següents passos: 

Fase 1: La paraula íntima 

Fase 2: La paraula compartida 

Fase 3: La paraula socialitzada. 

Fase 4: La paraula en-xarxa-ada. 

Fase 1: LA PARAULA ÍNTIMA 

La idea original és REGALAR POESIA, deixant el matí dels dilluns un poema a cada company/a de l’escola, sense altra finalitat que el gaudi del mateix. 

I d’aquesta manera, vam començar a sembrar poemes cada dilluns on, a més de l’encant de la paraula, es cuida amb summa cura l’estètica de les il•lustracions així com de les diferents teixidures, colors i tipus de paper. 

El primer poema del curs es va lliurar en una caixa-regal personalitzada amb el nom de la persona a la qual anava destinada i en la qual es poden anar afegint els successius poemes. 

Cada dilluns, els poemes es dipositen en la sala de professors i cadascun/a arreplega el seu poema. També es lliuren al personal no docent (cuineres, personal de neteja, manteniment, educadores, A.M.P.A.) i a tots aquells i aquelles que tenen alguna relació amb el centre (artistes, col•laboradors/as, antics/as companys/as etc.). 

El poema de la setmana queda també exposat en un lloc destacat de l’escola, en un format ampliat, perquè puga gaudir-lo tota la comunitat escolar i després, passa a “un tauló poètic” on es van arreplegant tots els poemes. 

Però, com mestres que som, ens quedava un menut buit:I els/les xiquets/tes? I les famílies? No seria interessant fer partícips a tots ells d’aquesta proposta? 

La resposta, evidentment, va ser positiva, i decidim engegar la següent fase. 

Fase 2: LA PARAULA COMPARTIDA 

Lliurem, el primer dilluns de cada mes, un poema a cada alumne/a del centre, amb la qual cosa van començar a ploure poemes en cada classe i en cadascuna de les llars dels nostres centres. 

Preteníem que fos el detonant per a la recuperació de la memòria poètica de les famílies del nostre alumnat convidant-les que ens facen arribar algun poema que recorden, que els haja emocionat, que hagen llegit a les seues filles/fills i, a semblança dels quals els lliurem, els il•lustren amb manyaga i afecte. 

Una vegada rebuts els poemes de les famílies, s’exposen a manera de “murals poètics” en els passadissos del col•legi. 

Arribats a aquest punt ens plantegem un nou repte: Per què no saltar els murs de l’escola i ho fem extensiu a tota el barri o a la localitat? 

Fase 3: LA PARAULA SOCIALITZADA 

Per a fer possible aquests somnis cal contar amb la col•laboració dels Ajuntaments d’ambdues localitats. D’una banda, aprofitar que el ple municipal de Mutxamel va aprovar incorporar el municipi a la xarxa de ciutats educadores i fer-los arribar la proposta per a veure amb quins recursos podem contar (impremta, subvenció econòmica, coordinació amb altres esdeveniments culturals de la localitat, suport moral,…) i, per un altre, contactar amb la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament d’Alacant interessada no només a repartir els poemes a nivell de barri, sinó en fer-los arribar als centres de caràcter social i cultural (centres de tercera edat, biblioteques, aules de cultura,…). 

Aconseguirem que donaren suport a aquest projecte i, des de gener de 2008, el primer dilluns del mes un grup d’alumnes/as dels nostres col•legis s’encarregava de lliurar, en el comerç on quasi diàriament passa amb els seus pares, un *manoll de frescos poemes perquè el/la botiguer/a repartisca entre els seus clients. 

El més important és que aquest somni es va fent col•lectiu i ja tenim proposades perquè el fet poètic tinga incidència en diferents moments de la vida escolar: sessió de Cafè-Escola dirigida a les famílies en horari lectiu i oferta d’un seminari de la Universitat d’Alacant per a acudir al centre a regalar als alumnes el seu treball sobre poesies i contes. 

Fase 4: LA PARAULA EN-XARXA-*ADA 

En aquesta fase tractem d’estendre i contagiar a altres companys/es i altres centres aquest somni, formant xarxa i utilitzant la xarxa (www.dillunspoetics.org). 

Somiàvem amb que aquest, en principi, menut projecte poètic arribara a ser, en la seua fase adulta, un projecte compartit, d’enriquiment, de delit global i, després de dos anys des del seu engegada, ho creiem possible, doncs en aquest període de temps s’han fet eco de la nostra iniciativa les III Jornades d’Animació a la Lectura d’Arenes de San Pedro, la XXXII Escola d’Estiu d’Elx i mitjans de comunicació escrita i televisió. 

3.Criteris de selecció 

Els criteris que tenim en compte per a la selecció dels poemes de cada setmana són, entre uns altres, els següents: 

1.CRITERI PERSONAL. No és possible entusiasmar amb alguna cosa que realment no ens entusiasme. Ha de ser un poema que òmpliga, que emocione, que siga significatiu per a nosaltres. 

2.RITME. Donem molta importància a la musicalitat, el ritme, la sonoritat del poema. 

1.TEMÀTICA. Les temàtiques són variades i van unides, en ocasions, a l’entorn i el ritme dels esdeveniments. 

2.AUTORS I CORRENTS. Intentem portar a terme una selecció variada d’autores i autors de tendències, èpoques i corrents molt diversos, des dels clàssics de la poesia fins a les avantguardes literàries. 

3.IDIOMA. Intentem respectar, sempre que és possible, la llengua en la qual està escrit encara que, com és lògic, predomina, sobretot, el castellà i el català.