El poema que compartim amb vosaltres aquest dilluns, primer del poemari titulat Quadern per al meu fill Arnau, té una significació especial per al seu autor, Manel Alonso i Català, i també la tindrà per a qui llitja els seus versos coneixent quin ha estat el vent brutal que els ha donat forma. La mort i la desaparició sobtada d’un fill, jove, és un tràngol en la vida pel qual ningú no hauria mai de passar. Però passa. I quan ens succeeix un fet així de terrible, els familiars més directes, sobretot el pare i la mare, tenen davant seu un abisme negre, negríssim, al qual poden veure’s abocats sense remissió. La poesia, el sentiment tan profund que genera en qui l’escriu i en qui la llig, i el vincle afectiu que es crea immediatament entre ambdues persones, potser serà una de les poques coses que ens permeten seguir donant-li un sentit a aquesta vida, de vegades tan bella, i de vegades tan cruel. Vos convidem doncs, a posar-vos en la pell d’un pare, d’un poeta, que sense dubte fa reviure en cadascun dels seus versos la figura del seu benvolgut fill Arnau, tan segurs com que aquesta reviscolança es fa més gran quan cadascú de nosaltres els llegim i els fem nostres. Gràcies Manel, per aquests poemes tan sincers com bells, amb la memòria sempre present del teu fill Arnau, Arnau Llibertat.

También podéis bajar el poema infantil del mes.

Descárgate este poema haciendo click aquí