Aquest  dilluns vos brindem l’oportunitat de gojar d’un deliciós poema de la poeta gandienca Maria Josep Escrivà, Latitud zero, extret del seu últim llibre Sempre és tard, amb el qual va obtenir el Premi de Poesia Miquel de Palol 2020. Aquesta autora, que ja ens havia regalat anys enrere magnífics poemaris com Flors a casa o Serena barca, ha culminat en aquest últim una maduresa poètica notabilíssima, confiant-nos la vida interior d’una dona arrelada irremissiblement a la seua terra i a la seua història, a  través d’uns versos senzills, d’imatges nítides però sorprenents pels seus descobriments i la seua plasticitat. Així, en el poema Latitud zero que hui compartim amb vosaltres, la juxtaposició de la paraula desencadena un torrent enigmàtic identitari que fineix amb una sentència definitiva sobre el que som i el que ens mou a ser i sentir el que som.  Endinseu-vos ja en la terra humida i fèrtil de la poesia de Maria Josep Escrivà, i doneu-li amb ella un nou sentit a la vostra vida.  

Salut i be(r)7s!

Descárgate este poema haciendo click aquí