13 de noviembre

Fulguencio A. López Agüera es un poeta, profesor y amante de la vida en el campo, nacido en Cartagena en 1975, que este lunes nos regala uno de los poemas más emotivos de su último poemario, Del tiempo y su miseria, editado por Pre-Textos.

Con el sugerente título de una de las piezas de Chet Baker, «Let’s get lost» (Perdámonos), Fulgencio nos invita a dejarnos llevar por la música, único medio de transporte que no necesita vehículo ni es fuente de contaminación. La música, como la poesía, como el arte en general, nos sirve de consuelo y nos abraza el alma hasta hacernos elevar, frágiles y libres, sobre un mundo que queda cada vez más lejos.

Fulgencio A. López és un poeta,profesor i amant de la vida en el camp, nascut en Cartagena en 1975. Aquest dilluns ens regala un dels poemes més emotius del seu darrer poemari, Del tiempo y su miseria, editat per Pre-Textos.

Amb el suggestiu títol d’una de les peces de Chet Baket, “Let’s get lost” (perdem-nos), Fulgencio ens convida a deixar-nos emportar per la música, únic mitjà de transport que no necessita vehicle ni es font de contaminació. La música, com la poesia, com l’art en general, ens serveix de consol i ens abraça l’ànima fins fer-nos elevar, lliures i fràgils, sobre un mon que queda cada vegada més lluny.

6 de noviembre



Esta semana traemos el poema “Y SI DIOS FUERA MUJER” del gran escritor uruguayo Mario Benedetti (1920 – 2009). Poeta, novelista, dramaturgo, cuentista y crítico fue una de las figuras más relevantes de la literatura hispanoamericana de la segunda mitad del siglo XX.

 Para Benedetti  si Dios fuera una mujer, sería más cercana y amorosa,. La gente se sentiría más cercana a ella.  La religión sería menos opresiva y más centrada en el amor y la vida.

Aunque el poema ha sido interpretado de  distintas formas,se considera una reflexión sobre la igualdad de género y la necesidad de un cambio en la sociedad ,

Sé tú quien le busque el significado a este original poema y disfruta de su lectura.

Aquesta setmana portem el poema “Y SI DIOS FUERA MUJER” del gran escriptor uruguaià Mario Benedetti (1920 – 2009). Poeta, novel.lista, dramaturg, contista i crític va ser una de les figures més rellevants de la literatura hispanoamericana de la segona meitat del segle XX.

  Per a Benedetti si Déu fos una dona, seria més propera i amorosa. La gent se sentiria més propera a ella. La religió seria menys opressiva i centrada més en l’amor i la vida.

Tot i que el poema ha estat interpretat de diferents maneres, es considera una reflexió sobre la igualtat de gènere i la necessitat d’un canvi en la societat.

Sigues tu qui li busque el significat a aquest original poema i gaudeix de la seva lectura.

23 octubre 2023

Parlar de Marc Granell, és parlar de poesia i de la nostra terra. Un home, un poeta, valencià, que transcendeix en el temps a través dels seus versos propers, senzills, però plens de saviesa, d’amor pels seus, i també de denúncia constant de tots aquells i allò que tracten d’arrabassar-li la seua essència. Poeta reconegut tant per la seua vintena de llibres de poesia, com pels diferents guardons obtinguts amb els seus versos. Aquest dilluns tenim l’oportunitat de gaudir d’un dels seus poemes, “L’engany”, pertanyent al seu darrer poemari (i segur que no serà l’últim), “Arran de gel”. Uns quants versos per a fer-nos reflexionar sobre un dels elements consubstancials de l’existència humana, el temps. Una xicoteta lliçó de vida, emparada pel seu dir poètic. De segur que us convencerà.

Bon dilluns poètic!

Hablar de Marc Granell, es hablar de poesía y de nuestra tierra. Un hombre, un poeta, valenciano, que transciende en el tiempo a través de sus versos próximos, sencillos, pero llenos de sabiduría, de amor por los suyos, y también de denuncia constante de todo aquello y aquellos que tratan de arrebatarle su esencia. Poeta reconocido tanto por su veintena de libros de poesía, como por los diferentes galardones obtenidos con sus versos. Este lunes tenemos la oportunidad de disfrutar de uno de sus poemas, “L’engany”, perteneciente a su último poemario (y seguro que no será el último), “Arran de gel”. Unos cuantos versos para hacernos reflexionar sobre uno de los elementos consustanciales de la existencia humana, el tiempo. Una pequeña lección de vida, amparada por su decir poético. A buen seguro que os convencerá.

Bon dilluns poètic!