Encetem març amb una de les poetes contemporànies més prestigioses en llengua catalana. Dolors Miquel. Dona valenta, atrevida i dotada d’una sensibilitat extraordinària per a visibilitzar els esdeviments més insospitats de la vida quotidiana. De la seua, i de la dels altres que, com ella, senten profundament la ferida oberta d’aquesta vida. Dolors Miquel fa ús de la paraula per a materialitzar tanta matèria obscura dins nostra, i ho fa alliberada de prejudicis i de lligams superficials, encara que totalment entregada a la grandiositat de la veu humana. Del seu poemari Ictiosaure, vos oferim aquesta setmana un tast que de ben segur vos agradarà. Com un animal anacrònic de la paraula, el poema Canoa dona veu a qui ha conegut de ben a prop la brutalitat de la mort d’un fill i la converteix en un episodi  fins i tot bell, d’un esdeveniment tan ancestral. Que la poesía de Dolors Miquel vos òbriga les portes una volta més de la poesía i vos mostre nous camins per fer.

Bons Dilluns Poètics!

Descárgate este poema haciendo click aquí